EL PUNT AVUI: Meta: patentar enzims

•  El programari ideat per Fátima Lucas, especialitzada en química computacional, és capaç de provar 50.000 proteïnes al dia
•  El sistema substitueix la feina de laboratori i estalvia temps i recursos
•  L’any passat, el grup ja va aconseguir obtenir números verds i ha pogut començar a invertir en la seva àrea de recerca i desenvolupament (R+D)

Els supermercats estan actualment plens de productes aptes per a persones intolerants a la lactosa gràcies a la lactasa. “És un enzim que tenim al nostre cos, però que, com molts altres, la indústria no pot fer servir sense manipular”, explica Fátima Lucas, la fundadora de Zymvol, una empresa que desenvolupa aquestes proteïnes i enzims a través dels ordinadors, de manera que substitueix les llargues –i costoses– hores de laboratori. El seu programari és capaç de provar 50.000 enzims al dia. La indústria farmacèutica fa temps que fa servir l’enginyeria de proteïnes i d’enzims per desenvolupar els seus productes, però la start-up catalana té contractes amb empreses d’altres sectors, com ara l’alimentari, el químic i el biotecnològic. L’any passat ja va aconseguir beneficis i està treballant en diverses línies d’investigació per acostar-se a la seva gran meta: patentar els seus propis enzims.

Com explica Lucas, actualment estan oferint el servei de simulació computacional a empreses de l’Estat espanyol, Alemanya, Àustria, França, el Brasil i Corea del Sud, però “la part més important d’escalabilitat del negoci és començar a dissenyar enzims per poder-los vendre a altres empreses”. Els números verds del 2018 han estat “petits”, però marquen el punt d’inflexió del negoci: ja poden destinar recursos a R+D. Estan treballant en diverses línies de negoci, una de les quals és desenvolupar un enzim per degradar el plàstic. “És important fer diferents investigacions alhora, perquè el resultat és incert i has de diversificar per reduir el risc”, reflexiona Lucas. “Les empreses hem de tenir la nostra línia i els nostres objectius, però també saber rectificar si no funcionen”, hi afegeix.

Lucas és portuguesa, té 44 anys i des de petita l’apassionava la biologia. Va acabar fent la carrera de química i s’hi va quedar. “Hi havia moltes dones fent aquells estudis; quan vaig notar el canvi va ser quan em vaig especialitzar en química computacional, tot i que mai em vaig sentir inhibida. Vaig tenir sort i a l’institut ja vaig viure en un entorn que afavoria molt que la dona prengués la iniciativa i arribés a llocs de poder.” És per això que reflexiona: “Estic d’acord que s’ha d’educar la societat per donar igualtat d’oportunitats, tot i que jo no he viscut mai aquestes diferències”, diu, tot i que deixa clar que ella no va voler tenir fills i que per a les companyes que sí que van apostar per la maternitat la conciliació ha estat complicada.