Ranking of the 100 most innovative Startups in Spain

StartupsReal, in collaboration with El Referente, launches the first ranking to list and analyse the 100 most promising startups and innovative companies in Spain in the seed and early stage.

The report includes:

  • The cities and autonomous regions where the 100 companies are located
  • Breakdown by sector
  • Detailed analysis of each company
  • Scoring system and methodology used to draft the ranking

Download Now


Enzimas con diseño personalizado

A la sombra de las 'start up' digitales, las compañías que tienen el 'hardware' como base tratan de generar un ecosistema propio a partir de su potencial y su capacidad de aportar valor añadido a la economía española.

Más allá de su crecimiento exponencial y el carácter atractivo de sus propuestas, hay un universo más allá del emprendimiento de base digital. En ese mundo, destacan las start up de base hardware o industrial: aquellos proyectos de base científico-técnica que incorporan algún tipo de proceso productivo de manufactura.

"Hay todo un ecosistema de apoyo al emprendimiento basado en start up de base digital que buscan un crecimiento rápido, una gran escalabilidad y un retorno potencial muy alto", apunta Oriol Pascual, director de IQS Tech Factory, el centro de emprendimiento del Instituto Químico de Sarriá (IQS).

Frente a esas propuestas de servicio, "resulta necesario destacar la importancia del emprendimiento industrial. Si queremos una economía resiliente como país, debemos invertir en proyectos de alto valor añadido: los servicios no lo son, mientras que los proyectos de base industrial sí".

Con el fin de contribuir al desarrollo de la próxima generación de empresas industriales, esta aceleradora apoya la creación de nuevas start up, a las que acompaña en la evolución de sus proyectos desde un prototipo funcional hacia una primera serie industrial. "Es el único programa de aceleración en España que se centra en start up de base hardware y, de forma específica, en procesos de industrialización; sólo somos dos en Europa y seis en todo el mundo", explica Pascual.

De este modo, "la industria 4.0 se está convirtiendo en un importante foco de interés para el desarrollo de las nuevas tecnologías, debido a la necesidad de las grandes empresas del sector de acelerar su transformación digital para competir en el mercado actual", añade Aitor Urzelai, director de emprendimiento, innovación y sociedad de la información del Gobierno vasco, que lidera Bind 4.0, un programa de aceleración industrial en el que participa una selección de empresas punteras del sector.

Se trata de otra iniciativa pionera en el ámbito industrial, que conecta a start up con grandes compañías. La colaboración es clave: "La empresa industrial establecida está jugando el papel más importante en el impulso de estas start up", añade Oriol Pascual. Así, ambos programas de aceleración se centran en "favorecer la conexión entre grandes empresas y las mejores start up desde un enfoque de innovación abierta", como afirma Urzelai.

"Estamos en las fases iniciales de creación de un ecosistema; hasta ahora mucho talento ha tenido que salir fuera por falta de apoyo e inversión", lamenta Pascual. Asimismo, manifiesta que el reto principal "deriva de la escasa financiación privada para proyectos industriales de innovación". En una línea similar, el responsable del Gobierno vasco concluye que la principal dificultad para las empresas es "encontrar la oportunidad de implementar soluciones innovadoras y desarrollar proyectos con clientes de referencia en escenarios reales".

Enzimas con diseño personalizado

La metodología más habitual para la mejora de enzimas es la evolución dirigida, una fórmula que el año pasado ganó el premio Nobel de Química. Se trata de un proceso efectivo pero lento, muy costoso y con un resultado imprevisible. Por esta razón, "hemos desarrollado un 'software' que es capaz de sustituir hasta el 90% de pruebas en laboratorio, pero lo más importante es que somos capaces de anticipar el éxito de un proyecto: nuestro diseño personalizado de enzimas industriales se adecua a las necesidades y recursos de sectores como el químico, el alimentario y el farmacéutico", subraya María Fátima Lucas, CEO de Zymvol. Junto con ella, Emanuele Monza y Víctor Gil -otros dos investigadores con experiencia en modelación molecular para el diseño de fármacos-, fundaron esta 'start up'. Lo hicieron en mayo de 2017 con una inversión inicial de 41.000 euros y, en poco más de tres meses, cerraron sus primeras ventas y 18 meses después alcanzaron el 'break even'. Todavía sin inversión privada, Zymvol tiene once empleados y factura en países como Francia, Alemania, Brasil, Austria, Bélgica y Suiza. Sus clientes son grandes multinacionales de la industria química, farmacéutica, alimentaria y cosmética, además de medianas empresas biotecnológicas. Lucas destaca que "el 'know how' que hemos desarrollado y la tecnología son los pilares de nuestra empresa", que para mantener la delantera del conocimiento invierte de forma constante en I+D+i.

Un casco de seguridad inteligente

En 2018, 652 trabajadores fallecieron en España a causa de accidentes laborales, según datos del Ministerio de Trabajo. Aunque la tendencia es positiva en las últimas tres décadas, la cifra del último año es la más alta desde 2011. Por esta razón, "diseñamos nuestra propia solución de dispositivo 'wearable' para monitorizar la seguridad del trabajador en sectores industriales y de riesgo", explica Gerard Fernández, cofundador y CEO de la 'start up' barcelonesa Engidi. La empresa pone el foco en la tecnología para monitorizar su casco de seguridad inteligente, que saca partido de los avances del Internet de las cosas en materia de conectividad para reportar con facilidad y de forma segura. Asimismo, Fernández subraya que "nuestro valor diferencial son los datos obtenidos gracias al dispositivo: la aplicación de métodos de 'machine learning' nos permite extraer patrones de comportamiento y modelos predictivos", algo que puede suponer un antes y un después para los seguros y la prevención de riesgos laborales. En cualquier caso, Engidi se dirige sobre todo al sector de la minería a cielo abierto, la construcción y los servicios industriales y el mantenimiento. Entre sus principales alianzas, ha cerrado acuerdos comerciales y de difusión con grandes corporaciones como Telefónica, Nokia y Orange, que le facilitan acceso a sus clientes B2B y aseguran su conectividad.

Nanosatélites para conocer la Tierra al milímetro

Karten Space es una 'start up' que desarrolla y pone en órbita nanosatélites que obtienen imágenes de la tierra desde el espacio. "El núcleo de nuestra actividad se basa en el procesado y análisis de imágenes satelitales", señala Ainhoa Cid, cofundadora y CEO de Karten Space. Mediante técnicas de teledetección, 'deep learning' e inteligencia artificial, permite a sus clientes conocer qué sucede en cualquier localización del planeta. "Trabajamos sobre todo para grandes empresas nacionales y multinacionales de la energía, las infraestructuras y la construcción", concreta Cid. Entre sus principales clientes, destacan Iberdrola y Enel. Sus soluciones se aplican a la identificación y clasificación de activos sobre el terreno -para el control de la actividad productiva, el 'stock' y cadenas de suministros de materias primas-, el seguimiento de avances de obra y el control de cambios sobre el terreno, para analizar impactos y planificar medidas de contingencia.

Plataformas robóticas para cualquier superficie

Las limitaciones de los vehículos de alta maniobrabilidad en el ámbito industrial inspiraron el modelo de negocio de Steering Machines. "Hemos desarrollado plataformas robóticas con navegación autónoma para aplicaciones industriales de logística automatizada y robótica móvil", afirma Juanjo Canuto, su CEO. La innovación es que se trata de un vehículo omnidireccional con ruedas convencionales: "Puede moverse en lateral, diagonal y rota de manera independiente sin maniobrar", señala Canuto. Esta 'spin off' del Centro de Diseño de Equipos Industriales (CDEI) de la Universidad Politécnica de Cataluña ha perfeccionado un producto con alta capacidad de carga y maniobra, que facilita el movimiento de estos robots móviles en espacios reducidos y compartidos con personas, además de superficies irregulares como la construcción y el exterior. Sus principales clientes son desarrolladores de robótica móvil e ingenierías de automatización.

Residuos vegetales como alternativa al plástico

Preocupada por los restos de plástico que encontraba al bucear con sus hijos, Arancha Yáñez decidió fundar Feltwood. Tras seis años de investigación, halló el modo de transformar residuos agrícolas vegetales en sustitutivos del plástico biodegradables. "Nos sirven hasta 35 tipos de residuos distintos y la lista crece cada día", dice Óscar Longares, responsable de desarrollo de negocio. La compañía activa dos procesos industriales: el primero transforma los residuos en lo que denominan "materia prima Feltwood" y el segundo le da forma para que se convierta en lo que sus clientes necesitan. "Podemos obtener materiales de diversas propiedades: algunos tres veces más duros que la madera, otros con propiedades de aislante térmico y otros más flexibles, por ejemplo para fabricar de bandejas para fruta y verdura", explica Longares. Los materiales son 100% fibras vegetales y sus procesos no emplean ningún tipo de plástico, adhesivos ni aglomerantes.

Un material maleable para impresión 3D

Una tecnología reciente como la impresión 3D ha abierto oportunidades hasta hace poco impensables. "Nuestra tecnología Switch3d consiste en el desarrollo de un material para impresión 3D capaz de imprimir productos con áreas de rigidez variable a través de la sinterización selectiva por láser (SLS) en una sola impresión", comenta Mikel Galino, cofundador y director de operaciones de Onyriq. La 'start up' ha desarrollado en su laboratorio de Esplugas de Llobregat (Barcelona) esta tecnología propia, financiada en concurrencia competitiva en el marco del programa Neotec del CDTI. Onyriq cuenta con dos líneas de negocio diferentes y complementarias: además del desarrollo de tecnología propia, realiza servicios de I+D para empresas que quieren innovar en el ámbito de los materiales poliméricos. La versatilidad y la presencia de los polímeros en diversos ámbitos permite a la 'start up' trabajar con compañías de sectores como el químico, la automoción, la salud y la ortopedia. La firma nació con la vocación de "cerrar la brecha existente entre la ciencia y el mercado, haciendo que el I+D tenga un impacto social y económico", apunta Galino, que añade que "toda nuestra propuesta de valor gira en torno al desarrollo de nueva tecnología". La compañía cree que su tecnología revolucionará el sector de la ortoprotésica, permitiendo que las personas que requieran una prótesis a medida dispongan de una solución rápida y eficaz que facilite su vida diaria.


Zymvol Biomodeling: In the footsteps of Chemistry Nobel Prize winner Frances H. Arnold

Startup founded by scientists helps industries discover and develop enzymes cheaply through computer-driven innovation

arcelona-based Zymvol produces computer-designed enzymes and helps clients search for specific enzymes. Using enzymes is one of the three ways in which any product can be transformed during industrial processes. The other two methods involve using chemistry or natural means, such as turning milk into yogurt or cheese through fermentation.
Zymvol was founded by CEO Fatima de Lucas, Chief Scientific Officer Emanuele Monza – both chemists with training in computational chemistry – and Chief Technology Officer Víctor A. Gil, a cyber scientist with a PhD in Biomedicine....
The rest of the interview here

Zymvol Biomodeling, la startup especializada en el descubrimiento de enzimas

 

  • El software de la startup catalana es capaz de probar 50.000 proteínas al día ahorrando tiempo y costes en el laboratorio.
  • La empresa ha recibido varios premios, entre los que destacan haber sido seleccionada como una de las 500 mejores startups tecnológicas del mundo por la Organización Hello Tomorrow.

Zymvol Biomodeling SL es una empresa biotecnológica privada, especializada en descubrimiento e ingeniería de enzimas por medio de simulaciones computacionales. Mediante simulación en ordenador permite ver la estructura tridimensional de una proteína y cómo interactúa con pequeñas moléculas, que son el sustrato. Su software propio permite, por tanto, diseñar enzimas para la industria.

La stratup catalana fue fundada en 2017 por Maria Fatima Lucas, Emanuele Monza y Víctor Gil, y su principal objetivo es catalizar la sustitución de procesos químicos no-sostenibles, que a menudo utilizan catalizadores metálicos que son costosos y contaminantes, por biocatálisis, una alternativa limpia y sostenible.

Hasta ahora, la simulación computacional se ha utilizado principalmente en la búsqueda de nuevos fármacos. Esta metodología consiste en usar una proteína como diana terapéutica y buscar moléculas para ella. Pero Zymvol Biomodeling lo hace al revés. En el diseño de enzimas se mantiene la molécula, el sustrato, y se modifica la enzima. El resultado es que consiguen desarrollar pruebas de 50.000 proteínas al día a través de un ordenador, ahorrando tiempo y costes en el laboratorio.

MODELO DE NEGOCIO

El modelo de negocio de Zymvol Biomodeling se basa en prestar servicios de búsqueda, diseño y mejora de enzimas, aunque actualmente se está ampliando a la producción de enzimas propias. La principal diferencia entre Zymvol y otras empresas del mismo sector es que sus expertos utilizan un software propio, modular y adaptable, con una excelente relación coste/precisión que permite sustituir un significativo número de pruebas experimentales, ahorrando hasta un 90% de tiempo y recursos.

INVERSIÓN

Para poner en marcha la startup, los fundadores necesitaron una inversión inicial de 41.000 euros, los cuales fueron destinados al pago de sueldos, servicios externalizados, desarrollo de I+D y marketing. También han participado en varios programas de aceleración, los cuales destacan IQS Next Tech con una duración de seis semanas, Richi Social Entrepreneur, con el que se desplazaron a Boston tres semanas, y el programa de aceleración de Barcelona Activa, que dura dos meses.

OBJETIVOS

Los objetivos principales de Zymvol son dar los primeros pasos en la producción de enzimas propias y avanzar en la automatización de su software. A día de hoy, y a pesar de su juventud, ya cuenta con clientes en España, Austria y Corea, y pretende entrar en el mercado estadounidense dentro de poco. En cuanto a objetivos de facturación, la compañía se ha propuesto cerrar el año con 0,5 millones de euros.

 


La tribu que cria les ‘start-ups’

Barcelona ha teixit un avançat ecosistema al voltant del naixement i l’impuls d’empreses tecnològiques, biotecnològiques i industrials de nova creació

Diu la tradició oral d’alguns pobles d’Àfrica que per educar un nen cal una tribu. Més o menys, com passa amb les start-ups i les empreses de nova creació, que requereixen un ecosistema ben estructurat també per poder fer-se grans i no morir en l’intent. Aquesta particular tribu està formada, d’entrada, per una xarxa d’universitats i escoles de negoci, situades en els llocs més alts dels rànquings mundials que proporcionen talent a a les start-ups.

Un bon exemple de la importància d’aquesta xarxa en la implantació a Barcelona d’empreses amb gran potencial és Vilynx, una firma d’intel·ligència artificial (IA) que està desenvolupant tecnologia capdavantera. Té una seu als EUA, on té el seu mercat i les fonts de finançament però en canvi van ubicar a Barcelona el centre de desenvolupament de la tecnologia. Vilynx és una de les deu start-ups seleccionades, per un grup d’experts, pel seu potencial i amb les que L’Econòmic ha parlat per analitzar com han beneficiat la tribu local. Elisenda Bou-Balust, cofundadora de Vilynx explica que Barcelona té bones escoles d’enginyeria, que proporcionen la gent que fa els desenvolupaments. “Ara, però, ens trobem que hi ha una falta de personal per l’elevada demanda de projectes emprenedors”, diu.

Alberto Espinós, CEO i fundador de Tropicfeel, una marca de sabatilles tot terreny, considera què convertir Barcelona en un hub d’innovació ajuda a atreure talent per treballar en empreses joves: “Crec que organismes com Barcelona Activa i Barcelona Tech City donen, a més, confiança als inversors.”

En aquest ecosistema hi ha també un conjunt d’acceleradores, tant d’iniciativa pública com privada, com ara, Barcelona Activa, que citava Espinós, i SeedRocket, entre moltes altres que ofereixen orientació tècnica i empresarial per convertir projectes en start-ups i, a més, atreure inversors. En pocs anys, es calcula que una cinquantena de firmes privades de tots els sectors han posat en marxa acceleradores internes.

Àlex Martí, fundador i director general de l’empresa emergent Mitiga Solutions, que ha desenvolupat una tecnologia per avaluar els impactes de les erupcions volcàniques en el sector de l’aviació, explica que en el seu cas la xarxa d’impuls a les noves empreses ha estat determinant. Quan va tornar del Regne Unit, després de fer-hi el doctorat, desconeixia el panorama empresarial. “Vaig fer cursos de formació i després de la preacceleració a Barcelona Activa, també vam tenir el suport del programa BTT Esade, que ofereix el servei d’MBA per definir el negoci, i el programa Empenta d’Esade Creapolis, més enfocat a mercat, a la seva escalabilitat”, relata Martí.

Inversors.

La pota financera, tant pública com privada, amb Caixa Capital Risc, Ysios Venture Capital i l’ICF, per citar-ne algunes, s’ha anat engreixant, principalment per a les fases inicials.Els darrers cinc anys s’ha donat una eclosió de fons privats per impulsar i donar ales a les start-ups. En biotecnologia, per exemple, en què només fa cinc anys hi havia sis inversors internacionals ara en són cinquanta. En el seu conjunt, el sector privat (fons de capital risc i les empreses) és ara el principal inversor en les empreses de nova creació. En tots els sectors d’especialització entre el 2014 i el 2018 Barcelona ha passat de captar 176 milions d’inversió a 871 milions. La ciutat s’ha convertit, a més, en líder, en termes d’inversió rebuda al conjunt de l’Estat.

Així mateix, la proliferació d’espais de cotreball tant internacionals, com el recentment aterrat We Work, i d’altres més locals, com ara Valkiria i Barcelona Tech City al Pier01, de la plaça Pau Vila, faciliten espais més assequibles on l’emprenedoria es multiplica. Barcelona és, després de Londres, la ciutat que més espais de cotreball té en actiu.

Uns elements menys concrets, però igualment vitals en l’ecosistema, han estat els programes públics i esdeveniments com ara el Mobile World Congress i Bizbarcelona.

Cadascun dels eixos d’aquest ecosistema explica per què la capital catalana sumava el 2018 prop del 30% de les start-ups registrades a tot l’Estat, que han begut en diferent mesura de l’ecosistema barceloní. Una d’aquestes és Able Human Motion, una spin-off de la UPC que ha desenvolupat un exoesquelet per millorar la mobilitat de persones amb paràlisi. Alfons Carnicero, fundador i director general, és del parer que tirar endavant un projecte emprenedor amb un producte industrial és més complicat que si és digital. “No obstant això, hem trobat sempre, i en totes les fases de desenvolupament de l’empresa, en qui recolzar-nos”, diu. De fet, han participat en programes com ara Caixa Impulse de l’Obra Social de La Caixa, el CRAASH Barcelona de Biocat i el d’assessorament a la innovació de l’escola de negocis EADA; també els ha ajudat poder tenir accés a rondes de finançament i bufets d’advocats especialitzats en aquestes tasques com ara RCD Advocats. Més recentment, també han participat en l’IQS Tech Factory, una acceleradora centrada en emprenedoria industrial que els està ajudant a passar del prototip a la fàbrica. “Som la mostra que l’ecosistema és molt complet i avançat”, indica Carnicero.

En canvi, start-ups com Badi, la plataforma líder per trobar el company de pis ideal per edat i afinitats, amb seu a Barcelona, no han necessitat acudir a cap acceleradora: “Des del naixement el 2015 sempre hem anat tenint rondes de finançament”, diu Ignasi Giralt, responsable d’una de les cinc start-ups que més inversió ha aixecat a Barcelona el 2018.

El director del programa Catalunya Emprèn del Departament d’Empresa i Innovació, Pere Condom, explica que el nostre ecosistema s’alimenta de dos moviments històrics, un de privat; en els anys noranta amb una onada d’empreses emergents, majoritàriament digitals, emmirallades en Silicon Valley. Uns anys després, la iniciativa pública es va focalitzar en les universitats amb l’impuls al concepte de l’spin off. “Es va fer èmfasi en el coneixement científic”, recorda.

Ho corrobora l’internacionalment reconegut científic Salvador Aznar-Benitah, cap del laboratori de cèl·lules mare i càncer de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (I+RB), que va venir a Catalunya des de Londres a través del programa ICREA i que assegura que l’impuls a la ciència que es va dissenyar en l’època del conseller Andreu Mas-Colell ha estat clau per a la creació i el desenvolupament de biotecnològiques a Catalunya, entre les quals la seva (Ona Therapeutics), que està desenvolupant un fàrmac per posar fi a la fatídica metàstasi.

Malgrat tot, l’ecosistema té també reptes pendents com la falta de perfils molt especialitzats i els fons d’inversió per a les fases avançades. “Resulta fàcil aixecar el primer milió d’euros, però molt difícil arribar després d’haver creat la companyia”, diu Andreu Soldevila, de Syna Therapeutics.

La selecció dels experts

És la sisena edició que L’Econòmic es posa en contacte amb un grup d’experts perquè ens ajudin, amb la seva experiència i el seu criteri, a seleccionar deu empreses emergents ubicades a Catalunya amb una gran projecció de futur. Fem aquest exercici per celebrar un any més de la nostra publicació -i ja en són nou-, però també per presentar iniciatives empresarials tecnològiques, biomèdiques i industrials liderades per emprenedors i gestors que menaran les empreses cap a l’èxit per l’originalitat de l’activitat, pel seu rigor o per l’experiència en altres projectes. L’Econòmic ha buscat un equip d’experts per votar els projectes de més interès. Enguany hem comptat amb Miquel Martí, director general de Barcelona Tech City, ubicada al Pier 01, on es va fer la votació; Isabel Amat, directora de business development de Reig Jofre; Mercè Tell, managing partner de Nekko; Jordi Aguasca, director de Startup Catalonia d’Acció; Maribel Berges, emprenedora; Roger Blanch, BStartup Avisor de Banc Sabadell; Oriol Pascual, director IQS Tech Factory, i Enric Jové, CEO McCann BCN.

BADI

La plataforma que refà el món immobiliari

  • Ignasi Giralt, responsable de Badi a Espanya. JUANMA RAMOS

RAMON ROCA

Badi, la plataforma líder per trobar el company de pis ideal per edat i afinitats, no para de créixer. El 2018 va publicar 120.000 noves habitacions, 50.000 de les quals només a la ciutat de Barcelona, on té la seu. “Estem creixent el doble cada any, viure sol és molt car”, explica Ignasi Giralt, responsable a Espanya de Badi, fundada el 2015, per Carlos Pierre.

En poc més de tres anys, l’aplicació mòbil i web ha aconseguit transformar el sector immobiliari a l’Estat espanyol gràcies a la tecnologia que connecta de manera directa persones d’una mateixa afinitat i sense intermediaris. L’objectiu és desenvolupar la major plataforma i aconseguir una base d’usuaris àmplia i a partir d’aquí ingressar diners pels serveis de valor afegit, expliquen fonts de l’emergent tecnològica, que acaba de rebre una ronda de finançament, de la sèrie B, per valor de 26,2 milions d’euros. Amb aquests recursos, la firma s’ha marcat tres objectius: ser l’empresa de referència en el mercat de lloguer d’habitacions a Barcelona, Madrid i Londres, seguir creixent en els mercats de París, Berlín, Amsterdam i Dublín i poder tenir a finals d’any “un producte basat en la seguretat, que ajudi a fer les transferències del primer pagament de reserva per l’habitació, per evitar qualsevol estafa”, diu Giralt. La ronda rebuda a inicis d’any del fons nord-americà Good Water Capital també ha de servir per canviar i ampliar la seu. L’any 2018 l’start-up tenia 35 treballador i en l’actualitat ja superen els 80.

El 2018 van rebre 8,2 milions d’euros d’una nova ronda, sèrie A, del fons també nord-americà Spark Capital. Giralt, que igual que el fundador de la firma es va formar a l’IQS, explica que abans de tenir aquests recursos ja havien rebut diverses rondes d’1 o 2 milions procedents d’Europa o de business angels. Badi, que vol potenciar l’eina tecnològica per guanyar seguretat i flexibilitat amb el client, espera participar en una nova ronda a final d’any, per posicionar-se com a firma líder a Europa.

COCUNAT

Productes cosmètics per respectar el cos

  • Marina Azañón, cap de màrqueting de Cocunat. JUANMA RAMOS

JORDI GARRIGA RIU

Gràcies a l’empenta dels seus fundadors, Sara Werner i Ignasi Faus, Cocunat és actualment una referència ineludible en la producció de cosmètica sense productes tòxics i que rebutja fer tests amb animals.

De fet, Werner explica: “Cocunat neix de tot el coneixement que vaig adquirir investigant sobre la sensibilitat química múltiple, una malaltia rara que patia la meva mare, que provoca que el pacient detecti tots els tòxics que té al voltant.” La seva conscienciació va fer reeixir un projecte empresarial que assoleix unes vendes de 6 milions d’euros arreu del món, principalment a la Unió Europea i als Estats Units, amb l’objectiu de saltar aviat per damunt dels 40 milions. Tot partint de l’estremidora certesa que un 78% de les substàncies que es fan servir en cosmètica no compleixen l’exigent reglament europeu REACH sobre productes químics que poden afectar la salut de les persones i el medi ambient, Cocunat s’ha imposat un rigor màxim, i fins i tot depassa les restriccions d’aquesta normativa. Com diu Ignasi Faus: “Apliquem allò que habitualment no es fa en cosmètica, el principi de precaució, i els nostres ingredients són 100% segurs.” Com exemplifica Sara Werner, “molts ingredients que es fan servir habitualment, com ftalats i parabens, són disruptors endocrins que generen malalties que a la UE suposen un cost en assistència sanitària de 174.000 milions d’euros.”

De ser distribuïdors multimarca de productes toxic free, Cocunat ha passat a elaborar directament les seves cremes, xampús i protectors solars, fins al punt que ja té un catàleg de vint productes propis. Bandejant ingredients com sulfats, EDTA, aluminis, colors artificials, silicones, etc., que han estat substituïts per aloe vera, olis vegetals, rosa mosqueta..., el repte ha estat assolir una qualitat comparable a dels competidors convencionals, com explica Werner: “Si per a un xampú natural, artesà, als cabells li calen mesos d’adaptació, nosaltres hem aconseguit que sigui efectiu des del primer moment.”

ABLE HUMAN MOTION

Caminar després d’una lesió vertebral

  • Alex Garcia, Alfons Carnicero i Josep Maria Font són els tres fundadors d’Able Human Motion. JUANMA RAMOS

FRANCESC MUÑOZ

Able Human Motion és una aventura empresarial que va néixer l’abril del 2018 amb la intenció de desenvolupar i produir exoesquelets per a lesionats modulars, que siguin més lleugers, més fàcils d’usar i, sobretot, més econòmics que els que hi ha al mercat. L’antecedent és una recerca universitària -en què van participar la UPC i les universitats de la Corunya i Extremadura- que va començar l’abril del 2013 i que va donar a llum un primer prototip el 2015, i un segon el 2017, que es va provar en pacients de manera positiva.

Des d’aquell moment, la UPC lidera la transferència per portar aquest coneixement al mercat. La participació en el programa Caixa Impulse de l’Obra Social La Caixa va permetre confirmar que hi havia un mercat i elaborar un pla de negoci, al qual es va incorporar Alfons Carnicero, que va assumir la direcció general i la responsabilitat de l’àrea comercial; també formen part de l’equip directiu Alex Garcia, cap tecnològic, i Josep Maria Font, doctor en enginyeria mecànica i responsable científic d’Able.

El pas pel programa CRAASH Barcelona de Biocat, també ha estat una fita important en el procés de maduració del projecte, perquè els ha permès estar en contacte amb antics emprenedors del sector dels dispositius mèdics de Boston (EUA): “A més de l’aprenentatge hem contactat amb hospitals interessats i amb potencials inversors”, subratlla Carnicero. Ajudes d’Europa a través de diversos instruments (80.000 euros en total) i una ronda de finançament privat recent (700.000 euros) han de permetre arribar fins a la validació en pacients, i la certificació, passos previs necessaris per a la comercialització. Així, el gener del 2021 es podria tenir el primer producte al mercat. Serà en un exoesquelet lleuger per a hospitals, d’uns 3,5 kg –els vigents pesen entre 20 i 25 kg– i a un preu de 20.000 euros –ara costen 130.000 euros–. De cara al 2023, Able prepara un producte d’ús domèstic que es podrà adquirir en ortopèdies per 10.000 euros. L’objectiu és aguantar amb ajudes públiques i, si no poden, anar a una segona ronda de finançament. La fabricació es farà acoblant peces subministrades per proveïdors incorporant-ne la part informàtica.

MITIGA SOLUTIONS

Esquivar el risc d’una erupció volcànica

  • Àlex Martí, director de Mitiga Solutions. JUANMA RAMOS

JORDI GARRIGA RIU

Un sector com el de l’aviació és especialment sensible a tota mena d’incidències, com ara com pot afectar un vol la cendra generada per l’erupció d’un volcà, una tempesta de sorra o un huracà, així que qualsevol eina predictiva és benvinguda.

Mitiga Solutions, sorgida del si del Barcelona Supercomputing Center, ha estat capaç de desenvolupar un progamari que prediu l’impacte de les erupcions volcàniques en la ruta d’una aeronau, informa de quin tram de la trajectòria del vol pot ser afectat i també de l’altura.

Explica Àlex Martí, director general de Mitiga Solutions: “El nostre propòsit no és tant el rendiment econòmic com contribuir a la seguretat aeronàutica.” Amb tot, l’absència d’un model de predicció costa molts diners: “El 2010, arran de l’erupció del volcà islandès Eyjafjallajökull, es va tancar en un 75%, durant vint dies, l’espai aeri, i això va ocasionar a les aerolínies pèrdues per 2.000 milions de dòlars.” Ara, les aerolínies, els aeroports i els organismes reguladors de l’aviació disposen d’una eina per “predir en vint-i-quatre hores com serà l’activitat volcànica i quan, la qual cosa permet retardar vols o alterar rutes per esquivar la ploma volcànica.” Ara bé, hi ha altres mercats que s’obren a aquesta eina . “Els fabricants de motors, que lloguen el motor i ofereixen servei de manteniment a les aerolínies, poden preveure el desgast de les turbines i instar les aerolínies a fer canvis en la seva activitat per evitar-ho.” El motorista pot oferir descomptes a l’aerolínia si compta amb un model de predicció. Un tercer àmbit de negoci és el de les asseguradores, que ja inclouen el risc volcànic en les seves cobertures. La companyia, que ja col·labora amb aerolínies com Quantas i Volotea, motoristes com Rolls Royce (40% del mercat), asseguradores com Willis, Tower & Watson i ONG com Creu Roja, vol ampliar la seva activitat a tota mena de catàstrofes naturals, com terratrèmols, inundacions i tempestes.

ONA THERAPEUTICS

Un fàrmac que posarà fi a la metàstasi

  • Valerie Vanhooren és cofundadora d’Ona Therapeutics. JUANMA RAMOS

ANNA PINTER

Salvador Aznar-Benitah, investigador ICREA i cap del laboratori de cèl·lules mare i càncer de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB), i Valerie Vanhooren, també investigadora científica i ara consultora experta en desenvolupament de negoci en biotecnologia, tots dos cofundadors d’Ona Therapeutics, estan convençuts que en un any hauran aconseguit els 20 milions d’euros que necessiten per desenvolupar un fàrmac que paralitza les cèl·lules cancerígenes metastàtiques i fins i tot les elimina. Una fita gens menyspreable, tenint en compte que el 93% de les morts per càncer són de malalts amb metàstasi. Ona Therapeutics contribuirà, ni més ni menys, que a la fi de la fatídica metàstasi. Aquesta spin off de l’IRB i ICREA va sorgir d’un projecte bàsic de recerca del laboratori que dirigeix Salvador Aznar-Benitah, en què va identificar que les cèl·lules del tumor amb capacitat metastàtica tenen unes característiques especials que les distingeixen de la resta, ja que tenen un metabolisme de greixos molt elevat, i que si, a més, se’ls bloqueja la capacitat d’ingerir greix se’ls impedeix la capacitat de generar metàstasi. Amb aquest descobriment, que va publicar a la revista Nature el 2017, Aznar-Benitah tenia dues opcions, o donar-se per satisfet un cop publicat en la prestigiosa revista o intentar traslladar-lo al mercat. Per sort, el reconegut científic va decidir complicar-se una mica la vida i fer el salt al món de l’emprenedoria, per convertir la seva recerca en un fàrmac. En aquest salt, el científic va comptar amb l’impuls del departament de transferència tecnològica de l’IRB i amb Valerie Vanhooren, que és qui aporta la part de desenvolupament de negoci.

El descobriment s’hà provat amb ratolins i ara necessiten capital per començar a desenvolupar el fàrmac, provar-lo amb humans i demostrar que segueix funcionant. Els dos cofundadors calculen que d’aquí a uns cinc anys podran tenir el fàrmac suficientment avançat per lliurar-lo a una gran farmacèutica que tingui la capacitat financera per portar-lo al mercat.

PSIOUS

La firma que combat els trastorns d’ansietat

  • Xavier Palomer, fundador i CEO de Psious. JUANMA RAMOS

RAMON ROCA

Psious, la primera plataforma de realitat virtual per a professionals de la salut mental, especialitzada en el tractament de trastorns d’ansietat, ha anunciat el tancament d’una ronda de finançament per valor de 8 milions d’euros.

Aquesta inversió, provinent del Sabadell Venture Capital, Caixa Capital Risc i Sabadell Asabys permetrà “aprofundir en les evidències clíniques de la realitat virtual per tractar més àrees terapèutiques, seguir creixent com a empresa i buscar solucions de millors prestacions per als professionals de la salut mental”, assegura Xavier Palomer, fundador i CEO de l’start-up catalana que té la seva seu al Barcelona Health Hub.

Ara bé, per arribar fins aquí, el fundador ha fet un llarg recorregut. A Xavier Palomer li faltava un any per acabar el doctorat de bioenginyeria als EUA. Ell, però, volia ser empresari i va decidir tornar a Catalunya per muntar alguna empresa. En una conversa de cafè, un company li va dir que tenia fòbia a pujar als avions. A partir d’aquí, Xavier Palomer va observar que era un camp molt interessant i que lligava amb els seus estudis, la física i l’enginyeria electrònica. Un psicòleg amic li va dir que la realitat virtual aniria molt bé per resoldre aquest trastorn i va ser aleshores quan el fundador de Psious va començar a buscar les evidències clíniques i científiques que relacionen aquests trastorns amb la realitat virtual i la tecnologia 3D.

El problema era que la tecnologia era molt cara, però Xavier Palomer i dos companys van començar a investigar, desenvolupar, fabricar tecnologia de realitat virtual perquè com a tractament arribés als psicòlegs i terapeutes. Ara Psious lidera el seu sector. Fins ara estaven immersos en el camp de l’ansietat, que suposa el 60% dels trastorns, els problemes d’atenció TDAH i les disfuncions alimentàries. Ara, amb la nova inversió -que suposarà passar de 35 a 80 empleats en un any- s’obrirà a nous camps, com l’esquizofrènia i les addiccions. Els EUA, el Regne Unit i els països nòrdics seran les zones d’expansió.

SYNA THERAPEUTICS

Fabricació de medicaments més efectius

  • Andreu Soldevila, CEO de Syna Therapeutics i Leanbio. JUANMA RAMOS

M. SARDÀ

Andreu Soldevila va crear Leanbio el 2014, després de guanyar el premi Manuel Arroyo de l’escola Sant Gervasi de Mollet. I ho va fer perquè va detectar una falta d’actitud industrial al país en el món dels medicaments biològics. “S’investiga i es creen nous medicaments, però en el moment de passar a la fabricació, a la industrialització del producte, s’ha de marxar fora perquè aquí ningú es dedica a fer-ho”, explica Soldevila. Leanbio neix a partir del canvi de paradigma de les empreses quimicofarmacèutiques, que estan entrant cada vegada més en el camp dels medicaments biològics i biosimilars, una subdivisió del mateix àmbit de productes. Soldevila va crear Leanbio per desenvolupar i industrialitzar la fabricació d’aquests tipus de medicaments.

El laboratori farmacèutic Reig Jofre, implicat en la generació de productes biològics innovadors, que investiga i crea noves molècules, es va dirigir a Leanbio per a la industrialització d’aquests medicaments. D’aquesta trobada, i a través d’una joint venture, va néixer Syna Therapeutics.

Leanbio i Reig Jofre aporten el desenvolupament estratègic per al principi actiu i la forma farmacèutica, i Syna Therapeutics cobreix tota la cadena de valor per permetre als biosimilars arribar als pacients: desenvolupa línies cel·lulars i en crea bancs; realitza el procés de fabricació i els mètodes analítics i s’encarrega del desenvolupament farmacèutic del producte acabat, de la producció industrial i d’arribar a acords de comercialització o de llicència.

A través de Syna Therapeutics, Leanbio i Reig Jofre desenvolupen biosimilars d’alta qualitat i molècules innovadores per respondre a la creixent demanda global.

Aquests medicaments de nova generació fan possible que un major nombre de pacients tinguin accés a tractaments mèdics innovadors, molt més específics i efectius, i amb menys efectes secundaris. “Són medicaments que van dirigits a curar la malaltia greu que pateix el pacient”, indica Soldevila, que destaca també la reducció que suposaran en la despesa del sistema sanitari públic.

TROPICFEEL

Quan només cal un calçat per viatjar

  • Guillermo Quintero, director de marca de Tropicfeel. JUANMA RAMOS

M. SARDÀ

Travessar muntanyes i rius i passejar per ciutats amb un sol calçat és el somni de qualsevol viatger, “però sempre acabes posant a la bossa diversos parells de sabatilles, per les diferents activitats i pel que pugui passar”, comenta Alberto Espinós, cofundador de Tropicfeel. La idea de crear una sabatilla resistent, que no xuclés l’aigua i que es pogués fer servir tant per fer trekking com per anar a sopar a un restaurant, va sorgir arran d’un viatge que Espinós va fer a Tailàndia el 2016, amb un grup d’amics. “Cap de nosaltres va quedar content amb el calçat que portava”, assenyala. En tornar, amb un dels companys de viatge, van decidir trobar la solució.

Espinós va deixar la feina per treballar en el nou projecte: “Em va ajudar un excompany, perquè jo no tenia coneixements del sector del calçat”, explica. La primera sabatilla que van posar en el mercat va superar totes les expectatives: del 17 de juliol del 2017 al gener del 2018, se’n van vendre 2.000 parells. De seguida van comprovar que el projecte es transformava en un negoci de dimensions inesperades. “Vam decidir crear una marca global, que canviés la manera de viatjar, enfocada a un turisme més sostenible”, explica.

La primera campanya de crowdfunding la van enfocar a donar a conèixer el producte a tot el món i els valors de la marca. “Si volies comprar unes sabatilles, havies d’avançar els diners i nosaltres te les enviàvem en quatre mesos”, explica. Va ser la campanya més finançada de la història: 2,1 milions d’euros en tan sols 50 dies, passant de 2.000 a 35.000 parells venuts en més de 55 països. A aquesta campanya en van seguir dues més, amb un total de 3 milions d’euros.

Cada cop més implicats amb el medi ambient, enguany han tret al mercat un nou model de sabatilla sostenible, amb la sola feta d’algues i de plàstic reciclat, i ja treballen en una nova categoria de producte per a viatgers. Anuncia que l’1% de les vendes les dedicaran a recuperar parcs naturals del planeta.

VILYNX

Selecciona i classifica informació rellevant

  • Elisenda Bou-Balust, cofundadora i responsable tècnica de Vilynx.

FRANCESC MUÑOZ

Vilynx és, per sobre de tot, una empresa d’intel·ligència artificial (IA) que ha sortit del corrent majoritari, allò que ara es diu mainstream, per fer que les màquines aprenguin de manera autònoma, com ho fa un infant, amb premis i reforços, però sense excessiva supervisió. A còpia de mostrar-li informació a internet, el sistema ha après a seleccionar, identificar i classificar cares, accions, símbols, etc.

El primer camp d’aplicació ha estat el dels mitjans de comunicació, i no per casualitat. Es tracta d’un gran generador de continguts audiovisuals fets per professionals i, en conseqüència, ben estructurats i endreçats. En definitiva, un espai òptim per fer les primeres passes. D’altra banda, els mitjans també estan necessitats de sistemes per etiquetar de manera automàtica i intel·ligent tot allò que fan. D’aquesta manera, Vilynx, amb la pota tecnològica a Barcelona i la comercial a Nova York, ha aconseguit vendre la seva proposta a les grans corporacions audiovisuals dels EUA, amb la promesa de fer-les més eficients operativament i rendibles econòmicament. Elisenda Bou-Balust, responsable tècnica de Vilynx i cofundadora amb Juan Carlos Riveiro, explica que el sistema no només identifica i etiqueta, sinó que utilitza la informació per predir i fer recomanacions: per exemple quins tipus de continguts enganxen més.

L’empresa va començar a caminar cap al 2013, després de l’enamorament professional dels dos fundadors, però no va ser fins al 2016 que van fer la primera ronda de finançament (6 milions de dòlars) i el 2018, la segona (8 milions). La pròxima no trigarà gaire. I és que els reptes són molts: el primer, geogràfic: créixer a Europa, i el segon fer transversal la tecnologia, creant productes en altres sectors com ara el legal i el financer, segurament amb socis. Vilynx preveu arribar als 80 treballadors aquest any; ara en té uns 60, entre els quals un d’il·lustre: l’expresident de la CNN Jon Klein, que en va assumir la presidència l’octubre passat.

ZYMVOL BIOMODELING

Tecnologia que democratitza els enzims

  • Maria Fátima Lucas i Víctor Gil, dos dels tres cofundadors de Zymvol Biomodeling. JUANMA RAMOS

ANNA PINTER

La biotecnològica Zymvol va ser creada pels científics Víctor Gil, Maria Fatima Lucas i Emanuele Monza per democratitzar l’ús de les simulacions computacionals.

Fins que ells van desenvolupar la tecnologia per manipular els enzims, es tractava d’un procés tan exclusiu, llarg i costós, que només se’l podien permetre un tipus d’indústries amb molts recursos. La proposta de Zymvol arriba a sectors o empreses que fins ara no es podien costejar un procés com aquest. Els enzims són molècules orgàniques que acceleren la velocitat de les reaccions i els responsables d’afavorir, per exemple, que els detergents treguin la brutícia o d’eliminar la lactosa en lactis. També milloren l’eficiència dels cosmètics, entre moltes altres funcions. Els enzims evolucionen i poden canviar les seves funcions, però no tots serveixen i s’han de manipular. Tradicionalment, aquesta mutació es feia al laboratori, amb tècniques que podien trigar entre dos mesos i un any per aconseguir que un enzim tingués les característiques desitjades. Zymvol, creada el maig del 2017, va trobar la manera de fer més àgil i d’abaratir el procés abans d’entrar al laboratori. La firma ha desenvolupat un programari per fer simulacions des de l’ordinador, és a dir, realitzen el procés de disseny d’enzims computacionalment. A través de les simulacions computacionals en només un mes poden assolir el seu objectiu. “Nosaltres fem que el client obtingui un enzim amb la funció que necessiti per al seu producte, i li donem la recepta perquè la produeixi al laboratori”, explica Emanuele Monza, un dels tres cofundadors de la companyia.

L’start-up, que va facturar 158.000 euros el 2018 amb un equip de tres persones, ara va pel camí de quadriplicar les vendes i ha sumat quatre persones a l’equip. Lucas avança que estan desenvolupant enzims propis.


Meta: patentar enzims

  •  El programari ideat per Fátima Lucas, especialitzada en química computacional, és capaç de provar 50.000 proteïnes al dia
  •  El sistema substitueix la feina de laboratori i estalvia temps i recursos
  •  L’any passat, el grup ja va aconseguir obtenir números verds i ha pogut començar a invertir en la seva àrea de recerca i desenvolupament (R+D)

Els supermercats estan actualment plens de productes aptes per a persones intolerants a la lactosa gràcies a la lactasa. “És un enzim que tenim al nostre cos, però que, com molts altres, la indústria no pot fer servir sense manipular”, explica Fátima Lucas, la fundadora de Zymvol, una empresa que desenvolupa aquestes proteïnes i enzims a través dels ordinadors, de manera que substitueix les llargues –i costoses– hores de laboratori. El seu programari és capaç de provar 50.000 enzims al dia. La indústria farmacèutica fa temps que fa servir l’enginyeria de proteïnes i d’enzims per desenvolupar els seus productes, però la start-up catalana té contractes amb empreses d’altres sectors, com ara l’alimentari, el químic i el biotecnològic. L’any passat ja va aconseguir beneficis i està treballant en diverses línies d’investigació per acostar-se a la seva gran meta: patentar els seus propis enzims.

Com explica Lucas, actualment estan oferint el servei de simulació computacional a empreses de l’Estat espanyol, Alemanya, Àustria, França, el Brasil i Corea del Sud, però “la part més important d’escalabilitat del negoci és començar a dissenyar enzims per poder-los vendre a altres empreses”. Els números verds del 2018 han estat “petits”, però marquen el punt d’inflexió del negoci: ja poden destinar recursos a R+D. Estan treballant en diverses línies de negoci, una de les quals és desenvolupar un enzim per degradar el plàstic. “És important fer diferents investigacions alhora, perquè el resultat és incert i has de diversificar per reduir el risc”, reflexiona Lucas. “Les empreses hem de tenir la nostra línia i els nostres objectius, però també saber rectificar si no funcionen”, hi afegeix.

Lucas és portuguesa, té 44 anys i des de petita l’apassionava la biologia. Va acabar fent la carrera de química i s’hi va quedar. “Hi havia moltes dones fent aquells estudis; quan vaig notar el canvi va ser quan em vaig especialitzar en química computacional, tot i que mai em vaig sentir inhibida. Vaig tenir sort i a l’institut ja vaig viure en un entorn que afavoria molt que la dona prengués la iniciativa i arribés a llocs de poder.” És per això que reflexiona: “Estic d’acord que s’ha d’educar la societat per donar igualtat d’oportunitats, tot i que jo no he viscut mai aquestes diferències”, diu, tot i que deixa clar que ella no va voler tenir fills i que per a les companyes que sí que van apostar per la maternitat la conciliació ha estat complicada.

Feina al Supercomputing Center

Lucas va fundar Zymvol amb dos companys de feina, Emanuele Monza i Víctor Gil. Treballaven al centre de supercomputació de l’Estat, el Barcelona Supercomputing Center, i van decidir crear la seva pròpia empresa per investigar allò que més els interessava. Ara treballen intensivament per entrar al mercat nord-americà. Europa, explica Lucas, fa dècades que aposta pel mercat dels enzims, però els Estats Units estan des de fa deu anys trepitjant amb força. “Estem negociant allà un parell de contractes, però és un mercat molt difícil i ens estem plantejant tenir-hi un desenvolupador de negoci perquè vagi obrint portes.” Gràcies a haver guanyat el 2017 el programa d’acceleració industrial IQS Next Tech, els emprenedors de Zymvol van fer una estada a Boston per participar en el Richi Social Entrepreneurs. El programa no només els va ajudar a perfeccionar el seu producte, sinó també a conèixer moltes coses d’un mercat, el nord-americà, que ara volen atacar. En l’àrea d’R+D, per exemple, estan treballant amb centres com ara l’Institut Tecnològic de Massachusetts, el MIT, perquè als Estats Units aquesta col·laboració dona molt nom i solvència.

L’any passat, Zymvol va facturar 158.000 euros i aquest any ja ha superat aquesta quantitat. De moment, ho ha fet amb recursos propis i programes d’ajudes a la recerca i el desenvolupament (R+D). “Sabem que accedir a finançament privat és una opció, però de moment no en volem fer ús”, deixa clar Lucas. Pel que fa als recursos disponibles, la investigadora reflexiona que l’administració “sempre podria invertir més”, però assegura que a Europa estan bé. “La gent ha de saber que si tenen un projecte i té una mica de sentit, hi ha eines i diners”, assegura.


Fátima Lucas Zymvol Biomodeling

 

Fátima Lucas (Canadá, 1975) tiene doble nacionalidad (canadiense y portuguesa), pero está afincada en Barcelona, donde fundó en 2017 junto a dos compañeros del centro nacional de supercomputación de España la startup biotecnológica Zymvol Biomodeling. Licenciada en Química y máster y doctorada en Química Computacional, también ejerce de CEO de esta empresa especializada en el descubrimiento y desarrollo de enzimas preparadas para soportar procesos industriales.

A través de la simulación computacional, Fátima y su equipo consiguen crear enzimas para la industria biotecnológica, química y alimentaria, entre otras, agilizando los procesos y costes de las reacciones químicas en el laboratorio. Hasta la fecha, han conseguido levantar 1.850.000 euros en fondos para investigación.

“Mi trayectoria fue un poco accidental. Me gustaba la investigación, pero la necesidad de poder trabajar en lo que me gustaba me obligó a cambiar de rumbo. Sin embargo, solo me arrepiento de no haberlo hecho antes”.

Fátima Lucas


“La Vanguardia” article about Zymvol

Today in “La Vanguardia” an article about Zymvol: “Los laboratorios se suben a la nube” by Lorena Farràs Pérez.

No hay descripción alternativa para esta imagen


Estas 10 mujeres españolas tienen la fórmula magistral para llevar la ciencia a la empresa

Estas 10 emprendedoras, protagonistas de INNOVADORES en el último año, aplican la innovación en el mercado

 

Son 10 ejemplos. 10 referentes de que es posible ser mujer, científica o ingeniera, fundar una empresa y alcanzar el éxito dentro y fuera de nuestras fronteras. Afortunadamente, hay muchas más como ellas. No se entienda este listado como una clasificación o una competición, no es más que un espejo que refleja caminos comunes marcados por el trabajo, la pasión (por la ciencia o la tecnología) y la brillantez. Un homenaje a todas las personas, independientemente de su género, que llevan la excelencia a una economía sedienta de savia nueva. Ellas 10, simplemente, han protagonizado INNOVADORES en algún momento del último año. Puro azar. Oro puro.

1. María López (Bitbrain)

La cofundadora y CEO de Bitbrain Technologies es licenciada en Matemáticas y doctora en Ciencias de la Computación. Su empresa, que atesora más de 150 artículos científicos y 60 productos propios, ha sido capaz de sacar de la universidad la neurociencia y la neurotecnología y aplicarlas a la industria. Entre sus hitos más recientes destaca haber llamado la atención del gigante del motor Nissan para desarrollar de la mano el primer prototipo real que conecta la mente del conductor al coche.

2. Rocío Arroyo (Amadix)

Rocío Arroyo, alma máter y CEO de Amadix, tiene por bandera la lucha contra el cáncer. La misión de esta doctora en Farmacia es ‘pillar’ la enfermedad incluso antes de que aparezcan los primeros síntomas perceptibles. La empresa, que en la última edición del South Summit ganó el premio a mejor startup, solo necesita una muestra de sangre común y sus algoritmos se encargan del resto. Han empezado con unos de los cánceres más mortales, el de colón, y Arroyo confía en que su herramienta podría curar y prevenir el 90% de los casos. Por eso su tecnología ya está patentada en 11 países. Tras demostrar el éxito con 1.000 pacientes en España, este 2019 se probará en Alemania, Polonia, Estados Unidos y China.

3. Mercedes Vila (Biotech Foods)

Mercedes Vila ha asumido el reto de crear la primera carne cultivada en España. Junto a tres socios, ha lanzado Biotech Foods, donde ha ideado la forma de crear carne sin sacrificar animales, cuidando el medio ambiente, sin modificación genética y con el sabor de siempre. Esta doctora en Física de Materiales ha tomado su especialidad, la medicina regenerativa, como base de la tecnología que está desarrollando su empresa. La idea es hacer crecer en el laboratorio una muestra de células de los animales para que formen tejido. Así se obtiene una pasta con la que procesar salchichas, ‘nuggets’ o hamburguesas. Sin que muera ni un animal. “De una muestra de un cerdo se puede obtener la misma carne que de 200 cerdos”, compara. Vila y sus socios trabajan ahora en el escalado del sistema, que esperan salga a la luz en 2021.

4. Mercedes Iborra (Visual Nacert)

Mercedes Iborra, mano a mano con su hermana Lucía, es uno de los rostros protagonistas de la nueva revolución agrotech. Esta ingeniera agrónoma ayuda a agricultores europeos, americanos y australianos a gestionar la información de sus cultivos y tomar mejores decisiones desde el teléfono móvil. La plataforma de Visual Nacert automatiza hasta un 85% la gestión del tradicional cuaderno de campo. La empresa ha conseguido llamar la atención y ganarse la confianza del principal líder en el mercado de los tractores: la multinacional John Deere, que ha apostado por su tecnología para llevar los datos de sus tractores al móvil del agricultor.

5. Alicia Asín (Libelium)

Alicia Asín cogió las riendas del internet de las cosas en España antes, incluso, de que este concepto existiese. Con su socio David Gascón, esta ingeniera informática lleva 12 años digitalizando el mundo real a través de Libelium. El secreto de su éxito se llama Waspmote, una plataforma de hardware con 120 sensores que controlan de forma inalámbrica cualquier parámetro ambiental y envía la información a internet. Sólo en el último año, Libelium ha conectado la bodega Pago de Aylés para mejorar un 25% la calidad de su uva; la Ensenada de Cook, en Alaska, para controlar el bienestar de las belugas; el río Volga para medir su nivel de contaminación; o el aeropuerto de Manchester para controlar los movimientos de los viajeros dentro de sus terminales.

6. Nerea Subirán (Sperm Select)

La doctora en Fisiología Nerea Subirán quiere sacar al mercado el resultado de su investigación en la Universidad del País Vasco (UPV/EHU). Su grupo ha identificado un biomarcador capaz de escoger los mejores espermatozoides para aumentar hasta un 20% la tasa de embarazo. Subirán ahora ha tomado la responsabilidad de poner este test a disposición de la población a través de la ‘spin off’ Sperm Select. Su tecnología, protegida bajo patente, se trata de un biomarcador (una proteína) a través de la cual se seleccionan los mejores espermatozoides y así se obtiene un mayor número de embriones de mejor calidad. Subirán espera comercializar el dispositivo en un par de años.

7. Fátima Lucas (Zymvol)

Fátima Lucas quiere sacar todo el potencial de las enzimas. Esta licenciada en Química y doctora en Química Computacional trabajaba, con sus dos socios actuales, en el centro nacional de supercomputación en España (el Barcelona Supercomputing Center). Hoy dirige su propia empresa, Zymvol Biomodeling, con el objetivo de aplicar la simulación computacional a estas moléculas orgánicas. Así es capaz de diseñar enzimas para la industria en tiempo récord. Su tecnología es capaz de probar 50.000 proteínas al día en un ordenador, algo que con los métodos tradicionales implicaría cientos de horas de trabajo en el laboratorio.

8. Arantxa Yáñez (Feltwood)

Arantxa Yáñez ha hecho de su sueño su profesión. De pequeña quedó impactada por la imagen de un amasijo de plástico flotando sobre el mar. Ahora, junto con Óscar Longares, ha desarrollado una tecnología que permite crear materiales con propiedades superiores y totalmente ecológicos a partir de residuos orgánicos. Sólo con restos de lechuga, por ejemplo, duplican la dureza del plástico ABS y triplican la de la madera más fuerte. Aunque su ‘know how’ estaba en la ingeniería industrial, Yáñez no tuvo ningún problema para especializarse en un ámbito nuevo para ella. Ahora, con Feltwood, ha logrado idear una nueva forma más sostenible de crear mejores materiales.

9. Marisa Hernández (Ingelia)

La ingeniera industrial Marisa Hernández lleva las riendas de Ingelia, una de las primeras empresas del mundo que ha conseguido convertir residuos en biocarbón a escala industrial. Su tecnología de carbonización hidrotermal permite tratar más de 16.000 toneladas al año de residuos para transformarlas en 5.000 toneladas de este material que es capaz de sustituir al lignito (carbón mineral de origen fósil). De hecho, ya tienen registradas 14 patentes internacionales sobre el desarrollo industrial de esta tecnología. La compañía ahora invetsiga cómo usar este carbón para aprovecharlo más allá del sector energético. Por ejemplo, para hacer plásticos renovables y biodegradables.

10. Anna Sala (Adan Medical Innovation)

La doctora Anna Sala ha dejado la consulta para emprender. Junto con el también médico Adrià Curran, ha creado Adan Medical Innovation con el fin último de reducir las muertes por anafilaxia (reacción alérgica grave) mejorando las condiciones de los autoinyectores de adrenalina. Para lograrlo, han patentado una funda inteligente que, mediante varios sensores, controla los parámetros del autoinyector y, además, avisa al paciente cuando se le olvida o está a punto de caducar. También permite activar un sistema de emergencia que avisa a contactos predefinidos si el paciente está experimentando una reacción y se les envíe la localización exacta e instrucciones de cómo administrar el medicamento.